martes, 9 de mayo de 2017

Martí Borràs Jover, el sabater anarquista de Gràcia


El dia 9 de maig, de 1894, es suïcidava a la presó l'anarquista i sabater de Gràcia, Martí Borràs, que formava al costat d'altres (Francisca Saperas, Emili Hugas, Sebastià Suñé, ...) el conegut "nucli de Gràcia", introductor i defensor de les tesis anarcocomunistes de Kropotkin i que estaven en el punt de mira de la policia per practicar una solidaritat àmplia i radical a tot anarquista perseguit. Al costat d'Emili Hugas, sastre i tipògraf de Gràcia, i amb la gran ajuda de la seva companya, Francisca Saperas, van editar les publicacions "La Justícia Humana" i també "Terra i Llibertat", també va col·laboraren els diaris "La Revolució Social", "El Revolucionario" i "El Combate", va traduir i va editar el fullet "El Salariado" de Kropotkin  i també va escriure d'algunes obres originals, inèdites, com per exemple una comèdia titulada "Un grano de arena"
A finals de setembre de 1893 l'anarquista Paulí Pallàs atempta contra el general Martínez Campos i encara que era evident que es tractava d'un acte individual, "la policia barcelonina, brutal i corrupta, va desencadenar una onada de detencions indiscriminades contra el moviment anarquista que va acabar afectant, entre d'altres, Martí Borràs." 
Detingut i torturat durant mesos, amb greus problemes de sordesa, decideix escriure el 7 de maig aquesta carta de comiat:
Apreciada esposa
Es la tercera vez que intento en vano contra
mi existencia. ¿Lo lograré esta?
Y es que estoy cansado de vivir en un mundo
de injusticias donde el hermano se arma contra el
hermano. Aquí en la cárcel sufro mucho, porque
veo con más claridad las injusticias sociales, y me
horroriza además tanta sed de sangre inocente,
como acontece en los actuales momentos.
Me pesa, ser una carga para la familia, asaz
necesitada, y aunque me dieran la libertad, no
resultaría menos una carga ajena, dado mi estado
impedido físico. ¿Qué he de hacer entonces? /
Acabar con una existencia que me aburre.
Ya nada puedo hacer para la humanidad después
de haber hecho cuanto he podido por ella;
así que he cumplido mi cometido en esta tierra
de desventuras, donde he dado mucho más de lo
que he recibido. Otros me sustituirán con ventaja,
y así me voy tranquilo, porque el progreso no se
parará porque haya un muerto más.
Tal vez vosotras, queridas esposa é hijas, veáis
tiempos mejores, donde la lucha por la vida sea
menos encarnizada, siendo tal vez un hecho la fraternidad
humana: trabajad para ello tanto como
podáis, pero por medio del convencimiento, como
lo he hecho yo; porque debéis tener entendido que
el bien y la libertad; lo bueno y lo bello, cuando /
son impuestos por la fuerza, dejan de ser lo que
son para convertirse en lo peor del mundo para
los que no lo admiten.Adiós pues queridas hijas y esposa: participad
al resto de la familia de esta novedad, y no tengáis
pesadumbre por ello que este es el camino que
forzosamente hemos de hacer todos los nacidos,
y dicho[so] el que como yo deja la vida con la
satisfacción de haberla emple[a]da toda entera á la
emancipación de la humanidad.
Os abrazo a todas con toda la efusión de mi sér."
Martín Borrás
Biografia
"El 9 de maig de 1894 se suïcida a Barcelona (Catalunya) el sabater anarquista Martí Borràs Jover, conegut com El Sord, pels seus problemes d'oïda. Havia nascut el 23 de febrer de 1845 a Igualada (Anoia, Catalunya). Sos pares van ser Josep Borràs Vidal, un teixidor de cotó també igualadí, i Rosa Jover Faura, de Cornellà de Llobregat. Milità en el moviment anarquista de la Vila de Gràcia. El 19 d'octubre de 1869 es casà amb la també llibertària Francesca Saperas Miró, amb qui tindrà com a mínim 10 fills, dels quals, després d'un noi gran que es deia Joan, només van sobreviure cinc nenas: Salut, Antonieta --que morí jove--, Mariona, Mercè i Estrella --Salut i Mariona també seran militants--, i el seu domicili es convertí en centre d'activisme llibertari i refugi de perseguits. En 1871 fou elegit membre del Comitè Local de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional dels Treballadors (FRE-AIT) de Barcelona i participà el 29 de març de 1871 en la redacció de la Protesta de la Asociación Internacional de los Trabajadores. Federación barcelonesa, publicada aquell mateix dia en La Federación, on va fer palesa la seva postura política dins els corrents de l'època: tot canvi social havia de ser pacífic i amb el consentiment del poble. Amb el pas del temps la seva actitud va anar decantant-se cap a posicions més radicals. Des del 22 de setembre de 1872 fou secretari de la Comarca de l'Est de la Unió de Constructors de Calçat de la Regió Espanyola i en constituí a ca seva la seu. Durant el Congrés Obrer de la Regió Espanyola, celebrat entre el 23 i 25 de setembre 1881 al teatre Circ de Barcelona, fou un dels oradors que s'oposà a l'entrada del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) de Pablo Iglesias a l'aliança. D'antuvi col·lectivista, evolucionà cap a l'anarcomunisme després d'entrevistar-se en 1875 amb Errico Malatesta en una estada d'aquest a Barcelona i de llegir els periòdics francesos Le Révolté i La Révolte; i formà un grup propagador del comunisme anarquista a Gràcia animat també per Emili Hugas. El maig de 1883, amb la secció de Gràcia, publicà un document, conegut com «Projecte de reglament de la Federació de la Regió Espanyola», on demanà la supressió del Consell Comarcal o, per defecte, del Consell Regional. A partir del 18 d'abril de 1886, i fins al 25 de novembre d'aquell any en que desaparegué, amb Emili Hugas edità el periòdic La Justicia Humana. Quincenal Comunista-Anárquico, primera publicació anarcocomunista de la Península. Malgrat tot, el seu grup anarcocomunista edità un nou òrgan d'expressió, Tierra y Libertad. Quincenario Anárquico-Comunista, que es publicà entre el 2 de juny del 1888 i el 6 de juliol de 1889, i que s'imprimia en un petit local de Gràcia i era distribuït per sa companya i per sa filla Salut. Creà la «Biblioteca Anarcocomunista», on traduí i publicà importants fullets --El Salariado, de Piotr Kropotkin; La sociedad al día siguiente de la Revolución i Autoridad y organización, de Jean Grave (Jehan Le Vagre); i Proceso de los anarquistas de Chicago--, i que distribuïa fullets editats a França. En aquesta època col·laborà en La Revolución Social, El Revolucionario i El Combate. Entre 1892 i 1894 col·laborà com a corresponsal en el periòdic de Buenos Aires El Perseguido. Periódico Comunista Anárquico. La policia el va implicar en l'atemptat contra el general Arsenio Martínez Campos a mans de Paulí Pallàs Latorre esdevingut a la Gran Via barcelonina el 24 de setembre de 1893. Detingut l'endemà del fet, fou tancat incomunicat durant 21 dies al castell de Montjuïc. El 15 d'octubre de 1893 va ser ingressat a la presó de Barcelona, al carrer de la Reina Amàlia. Borràs, que era completament sord, en no poder escoltar i contestar adequadament durant els continus i durs interrogatoris es desesperà totalment. Martí Borràs Jover s'emmetzinà ingerint una capsa de mistos el 9 de maig de 1894 a la cel·la de la presó Model de Barcelona (Catalunya) després d'haver escrit una carta a la seva dona on aconsellava a ses filles que treballessin a cor ple per l'anarquisme mitjançant el convenciment i no mitjançant la força. Durant el seu enterrament es produïren aldarulls quan un grup de companys interceptaren el carro fúnebre i intentaren arrabassar, sense èxit, la creu del taüt. Pocs dies després, el 16 de maig de 1894, la causa instruïda contra ell i altra vintena de militants anarquista, va ser sobreseguda definitivament. Deixà obres inèdites, com ara la peça teatral Un grano de arena."

No hay comentarios:

Publicar un comentario